Ho havíem desconsiderat i ara ens n’hem adonat - Sufi.cat
3908
post-template-default,single,single-post,postid-3908,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Ho havíem desconsiderat i ara ens n’hem adonat. Obertura

Ho havíem desconsiderat i ara ens n’hem adonat

No hi havíem parat prou atenció. Ho havíem menystingut. Ara ens n’adonem. Hem estat molt temps desatenent altres idees. Durant anys, hem cregut que el pensament era d’un cos. Regular, concordant, congruent a una sola perspectiva. I de sobre ho hem vist tot a l’inrevés. Ens han empès a mantenir una altra perspectiva, i això ens ha obert a uns horitzons fins ara impensats.

Aversió a la diferència

Fins ara, no en fèiem cas de tot allò que resultava diferent, que requeria una altra entrada per agafar-se. Teníem aversió a la dissemblança.

Fins ara, n’hi havia prou amb mantenir una sola lògica, congruent amb si mateixa. Incompleta però tancada. Imperava un punt de vista que es creia concluent i no deixava espai per defensar el que des de la seva perspectiva quedava al buit. Malgrat l’evidència de la seva pròpia limitació, aquest punt de vista es creia únic.

Però ara hem vist que hi ha molts posicionaments que, per mantenir-se, reclamen l’existència d’altres punts de vista. La cosa, hem vist, no és que tot això no fos pas coherent, sinó que mantenia una altra lògica, diferent a l’establerta.

Obertura

Certament, fins ara en teníem prou amb un paradigma que ens pensàvem que servia sempre, en cada cas. No acceptàvem el valor que tenen les altres maneres de fer. Fins ara, en efecte, perquè ara hem vist que moltes de les aportacions que hem prejutjat i havíem considerat poc més que inútils, es revelen fonamentals.

Ara resulta que potser són molt interessants, certs escenaris que no acceptàvem com a possibles. I què ha passat? Doncs que el món ha canviat i això ens permet adonar-nos del valor que tenien tantes i tantes coses que no havíem contemplat.

Gràcies per donar-nos aquesta batzacada, realitat. Ens ha servit per sortir una mica de nosaltres mateixos i obrir-nos a un escenari més obert… encara que hi haurà qui es tancarà més encara en si mateix, i pensarà que la trompada li reforça les seves pobres teories, incompletes per entendre res del que està passant. I si és així tot anirà a pitjor.

Ai, que no governin aquest període les persones que enlloc d’obrir-se s’han tancat. Ara és quan més cal una obertura, per millorar totes les coses que hem anat fent malament. Que aquesta crisi ens il·lumini perquè sinó tot plegat serà cada vegada més i més nefast.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies