08 Gen La relació de Déu amb tu depèn de la teva relació amb ell

Déu està aprop dels que confien i creuen.
Els du de les tenebres a la llum.
En canvi, a prop dels que neguen la veritat
hi ha les forces del mal,
que els duen de la llum a les tenebres.
Alcorà, 2:257

Fes el bé i et sentiràs a prop de Déu; fes el mal i sentiràs que te n’allunyes. Estableix un tipus de relació amb el món i aquest serà el règim amb el qual el món et regirà.

Déu se’t mostrarà tal com tu vulguis que sigui. La teva vida es tornarà en allò que facis que esdevingui.

On és Déu?

Déu és a prop o lluny en funció dels teus actes i de la teva consciència. Si hi creus i el tens en consideració, et portarà llum. Si no hi creus, el negues i l’oblides, ell també es descuidarà de tu.

Perquè? Perquè ell és l’existència, ell és la veritat, ell és la consciència, ell és el sentit. Fes un pas per ajudar la vida i la vida florirà. Fes un pas perjudicant-la i se’n ressentirà.

Com podem saber res de Déu si no és a través de la vida? Qui hem de creure que és el creador sinó el considerem el generador de l’energia que ens aviva? Al principi no podem separar-lo de l’acció que realitza. No podem abstreure la vida de la força de la vida. La font de la vida està brollant en cada respiració. Cap acte no pot estar lluny del que el provoca.

Donar valor, o no donar-ne

Creure en Déu vol dir atorgar valor a les coses que es realitzes, creure-hi, assumir que en elles hi ha el sentit que les genera. No creure en Déu vol dir no creure en el sentit, vol dir acceptar que tot pugui ser aleatori, indiscriminat, fals…

La relació que tu estableixis amb el món serà la relació que el món mantindrà amb tu: si cuides sentiràs que et cuiden. Si no creus en el valor d’allò que fas, d’allò que t’és donat, tampoc sentiràs que se’t valora. Veuràs al món tal com el miris. Déu et tractarà a tu tal com el cuidis.

Cuidar o castigar

El càstig s’infligeix a qui el fa, perquè prové de qui el fa. Rebràs el que donis. El bé o el mal d’una acció resideix en ella mateixa, en la intenció que el genera, i no en les conseqüències que aporta. No separis a Déu de tu. Els actes no estan dissociats de les intencions que els realitzen. No separis a Déu del món, i sentiràs que Déu es manifesta en tots els actes.

Per bé i per mal, Déu se’t revelarà en allò que realitzis, i prendrà la forma que li atorguis. Déu serà, per tu, allò que tu vulguis que sigui. Però si l’oblides ell no s’oblidarà de tu, i pagaràs tu mateix el teu propi oblit, perquè ets tu qui pot oblidar-se d’ell i de les coses, però no ell, que sempre les genera i les té en compte.