Només Déu pot sotmetre - Sufi.cat
6588
post-template-default,single,single-post,postid-6588,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,no_animation_on_touch,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Només Déu pot sotmetre. Foto

Només Déu pot sotmetre

És sabut que islam vol dir sotmetiment a Déu però, què vol dir sotmetre’s a Déu?

Sotmetre’s a Déu vol dir aferrar-se a una realitat inabastable a la qual, paradoxalment, tot està íntimament lligat. Sotmetre’s a Déu vol dir reconèixer que tothom depèn de quelcom que és indefugible, per molt que també sigui inexpressable o incognoscible, i entregar-s’hi amb convenciment. Sotmetre’s a Déu vol dir apreciar que tot el que pren cos i forma ho fa com a signe d’una unicitat innegable que és inherent a tota l’existència. Sotmetre’s a Déu vol dir que un individu no és res en si mateix, sinó que pertany a una gran realitat que fa possible tot el que té lloc.

Sotmetre’s a Déu també vol dir renunciar a tot allò que no sigui vertader, despendre’s de tot allò artificial que falsifica la realitat. Sotmetre’s a Déu vol dir comprometre’s a defensar tota la veritat que un és capaç d’abastar, i proclamar-la amb sinceritat malgrat que fer-ho pugui anar en contra d’uns determinats interessos. Sotmetre’s a Déu vol dir esforçar-se a combatre tot allò que vulgui tapar la llum de la veritat i ocultar la grandesa de la força-font-vincle original.

Un principi de justícia

Sotmetre’s a Déu significa sotmetre’s a Déu i a res més. En l’islam, no hi ha més autoritat que Déu. No hi ha més realitat que la Realitat. Entre les persones, per tant, hi ha una igualtat total. Entre totes les coses creades, sorgides a l’existència, hi ha equitat de facto. Sotmetre’s a Déu vol dir comprendre que no pot ser d’altra manera, i que la justícia ha de brillar com un principi que s’eleva per sobre de tots els fenòmens i equilibra totes les coses.

Segons la cosmovisió islàmica, la justícia és un valor preeminent. L’equilibri és universal i intrínsec a l’existència. No hi ha res que escapi formar part d’un món que es transforma constantment i que, en tot moment, posa de manifest que la seva unicitat és una condició per a la seva existència. Tot és signe de la unicitat de l’existència. No hi ha res que no reveli el potencial creador de la força que ha engendrat univers.

Tothom està igual de sotmès a Déu perquè tothom n’és igual de dependent.

Només Déu pot sotmetre

Tothom està sotmès a Deu i només a Déu, i això vol dir que només Deu pot sotmetre. Ningú està autoritzat a sotmetre els altres: el poder és sempre de Déu. L’únic poder és de Déu. Ningú pot coaccionar a ningú perquè ningú té autoritat sobre els altres. Tothom depèn, i tothom depèn en la mateixa mesura.

Les persones, com totes les coses creades, són servidores de Déu –és a dir, estan al servei de la realitat en qual prenen existència–. Són servidores perquè són receptores d’una energia sense la qual no podrien viure i, per tant, serveixen a la força que les ha creat com a exemple del poder creador del que ho ha fet possible. Ser servidor de Déu vol dir donar visibilitat a la seva força creadora. Ser servidor de Déu vol dir renunciar a fer veure que la força originadora prové d’una font.

Donar existència

Existir no és poca cosa. En cas de no existir, res ni ningú no sabria com fer-s’ho per passar a existir. Sotmetre’s a Déu vol dir reconèixer-ho. Sotmetre’s a Déu vol dir reconèixer que només la font creadora d’on emergeix és capaç d’engendrar res.

Cap de les coses que ha pres existència no és pas artífex de la seva aparició a l’univers, i si participa de la generació de noves formes d’existència ho fa com a vehicle però no pas com a font original.

Cal, per tant, fer baixar del pedestal a tot allò que hagi sigut idolatrat i passar a considerar-ho en la seva justa mesura. El pes de totes les coses és relatiu. El pes de cada forma d’existència és proporcionat. En canvi, el valor de l’existència és absolut. El fet que la realitat sigui efectiva és signe d’un poder il·limitat. Aquesta és la diferència entre prendre existència i donar-ne.

No Comments

Post A Comment

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies