20 Des Sense drets individuals no hi ha drets socials

Ningú pot posar la mà a sobre d’un cos que no vol ser tocat. Ningú té perquè menjar un aliment que no vol ingerir. Ningú no té l’obligació de tallar-se el cabell d’una determinada manera. Ningú no té perquè deixar-se barba o depilar-se el pèl. Ningú no té perquè tatuar-se la pell en contra de la seva voluntat, ni tampoc se’l impedir-li a que ho faci. Ningú té perquè prendre un medicament si no ho vol, ni té perquè deixar de prendre’l si sent que li convé.

El govern dels nostres cossos, una qüestió individual

Cap govern governa sobre els nostres cossos. El cos de cadascú és un terreny particular. I els nostres cossos, naturalment, inclouen les nostres ments, els nostres pensaments, les nostres emocions. Tenim dret a sentir el que sentim, sigui el que sigui que sentim. Tenim dret a creure en el que creiem, sigui el que sigui que creiem.

Les idees de cadascú són lliures, com ho són les emocions i els gustos musicals. La llibertat de pensament és un dret de primer ordre. Aquest dret no només ho és perquè protegeix a les persones i en preserva les seves particularitats, sinó que també ho és perquè beneficia al grup: que cada persona tingui dret a la llibertat de consciència enriqueix el pensament d’un col·lectiu, el fa divers i ric, li dona complexitat i perspectiva. El que és bo per una persona ho és per la societat en la qual habita.

Les llibertats d’una persona, fins que no topin amb la dels altres, són també les llibertats del grup, perquè un grup de gent no serà lliure si a se li retallen les llibertats a alguna de les persones que en forma part. Sense drets individuals no hi ha drets socials, perquè la societat està formada per individus, i una societat serà lliure en la mesura que ho són les persones que la conformen.

L’estat d’un poble no canvia
fins que els individus que en formen part
no es modifiquen a si mateixos.
Alcorà, 13:11.