16 Oct Som el que no som

Sabem, mitjançant la intel·ligència, que
el que la intel·ligència no copsa
és més real que el que copsa.
Simone Weil

Cada cosa és dues coses: la cosa en si, i allò que la cosa no és. Sembla absurd, sí, però no ho és: Tot és allò que és, en efecte, però també és allò que no és. Som el que som, tots nosaltres, i també som el que no som.

I com s’és allò que no s’és?, direu. Existint, simplement, perquè si no fóssim allò que no som, i només fóssim allò que som, no existiríem, no podríem existir. Som gràcies al que no som; hi som perquè també hi és allò que no som. Res pot existir a no ser que també existeixi l’altre, i aquest altre ens marca tant o més com allò que suposadament som. No som res sense allò que no som.

I encara més: som més allò que no som que no pas allò que, aparentment, sí que som, i això és així perquè el pes que té en nosaltres el que no som és infinitament més gran que el pes que pot tenir el que sí que considerem que som. És per això que som el que som, però sobretot som el que no som.

El que no som és molt més rellevant per a nosaltres que el que sí que som, fins al punt que som molt més això que no pas el que diríem que som.