La fi del ramadà ens deixa amb aquella sensació feixuga i dura de quan un amic se’n va. La lleugeresa d’aquest mes subtil i agut és tan màgica que el retorn a la normalitat resulta un xic penós. El dol pesa, aquieta, dificulta les coses...
Es diu que el sufisme era una realitat sense nom i que, amb el pas del temps, va passar a ser un nom sense realitat. Amb això es vol dir que el sufisme no es pot capturar ni cosificar, que no pot quedar atrapat en un simple nom, perquè no és pas un objecte tancat en si mateix sinó quelcom que s’obre a la realitat que l’envolta. Com més ferma sigui la categoria que se li atribueixi –el nom que se li dona–, més es dissoldrà com a...