23 Gen Imatges o paraules

Si tanquem els ulls i visualitzem imatges, en la foscor interna i amb el tercer ull hi veurem formes fetes de llum i foscor, i de vegades fins i tot colors. Ara bé, no ens vindran al cap paraules, perquè una cosa son les imatges i una altra les paraules, i malgrat que sovint es presenten simultàniament això no té perquè ser sempre així. Si tanquem els ulls ho podem comprovar.

Tancar els ulls i respirar profundament afavoreix les visualitzacions. per contra, obrir-los i fixar-se en coses promou l’articulació de pensaments que es tornen paraules.

Malgrat que les paraules i les imatges no estan desvinculades del tot, el cert és que dins nostre unes i altres s’inhibeixen mútuament. És probable, per tant, que fins i tot podem triar si volem que les idees que ens vénen al cap formin una paraula o una imatge. En el cas que vulguem que es converteixin en imatges, les idees ja no vindran a formar-nos paraules.

Visualitzar imatges

Per fer-ho, podem tancar els ulls i concentrar-nos en el camp visual que es forma dins del nostre cap. Podem imaginar-nos que el tercer ull és una mena de llàpis i que el front és una pissarra en blanc, o més ben dit, tota negra. Si deixem que sorgeixin dibuixos –no els hem de fer sinó que hem d’esperar a que es facin– és probable que, aleshores, no ens vinguin paraules al cap. La imatge i la paraula són comportaments diferents que poden inhibir-se l’un a l’altre.

M’inclino a pensar que això és així: si el què volem és que sorgeixin imatges, difícilment ens vindran paraules al cap. Si ens decidim per les imatges, aquestes sorgiran, tard o d’hora, i podran ser visualitzades per la nostra ment amatent, que no decideix què dibuixa però sí que decideix que dibuixa i que no parla.

Realitzar aquest exercici és molt recomanable, perquè tenim la tendència a buscar paraules per expressar les idees, i de vegades les idees s’expressen millor amb imatges.

Us convido a provar-ho. Fer-ho serveix per descobrir que no totes les idees poden esdevenir paraula, de vegades només es converteixen en imatges. I no només: Altres vegades les nostres idees esdevenen notes musicals o melodies harmòniques, o també poden provocar-nos subtils moviments corporals.

Imatges, paraules, gestos i notes

La paraula és una gran eina, no hi ha dubte, però no és la única via que tenim per expressar les idees que ens venen al cap. Les nostres idees són impulsos que ens esperonen a generar i construir coses, i aquestes coses poden ser paraules, però també imatges o notes musica o moviments corporals.

Certament aquestes expressions seran complementàries. Per exemple, per efectuar un bon so mourem la nostra cara i el nostre cos. Però el més objectiu és posar el focus en que les diferents formes son relativament dissociables, i que podem concentrar-nos en cada una d’elles separadament.

Diferents ments: Altres llenguatges

Les ments d’un pintor, d’un músic o d’un ballarí conformen sistemes de pensament diferents als que desenvolupa un escriptor. De fet, encara que tots tinguem les nostres preferències, i ens resulti més còmode expressar-nos segons una modalitat concreta, tots parlem tots aquests llenguatges, verbals i no verbals, musicals i no musicals, visuals i no visuals, motrius i no motrius. Reconèixer-los és molt útil, perquè permet que la preeminència d’una modalitat no es converteixi en dictadura.

Comprovar que la nostra ment es versàtil i que no té té perquè pensar en forma de paraules ens relaxar molt. Li permetrà al nostre cap descansar de la fórmula amb què més sovint s’expressa, i recórrer a altres llenguatges, que al seu torn li atorgaran espai a certes idees que tot i que potser ja tenia no era capaç d’expressar degut a que no es tractava d’idees que poguessin ser dites amb paraules sinó que demanaven ser expressades amb un altre llenguatge.