08 Abr La realitat com a unitat múltiple: som el que (no) som

Cada persona és, de manera paradoxal, dues coses al mateix temps. Per una banda, és una forma d’existència única, amb la seva manera particular de viure la vida, peculiar i irrepetible. Per l’altra, és un testimoni singular de l’existència una, un conèixer de l’univers que l’observa i el descobreix d’una manera exclusiva, única.

Tan únic és el nostre aspecte peculiar com única és la nostra manera de conèixer el món. Les particularitats que ens defineixen són també les particularitats que defineixen com és el món des del nostre punt de vista. Entenem el món d’una manera o altra en funció de la perspectiva que en tenim. Per a nosaltres, el món només pot ser tal com nosaltres creiem o veiem que és. El món és com se’l veu des del seu punt de vista de cadascú.

En funció de com siguem nosaltres ens semblarà que el món és una o altra cosa. No pot ser d’altra manera. No podem pretendre que el món sigui, per nosaltres, una cosa diferent a la que som nosaltres, perquè essent som una manera d’entendre i percebre el món. No som altra cosa. És gràcies al fet que hem pres existència que podem apreciar la realitat des d’un punt de vista. Som algú dotat d’unes característiques singulars que no es troben enlloc més, i gràcies a això li veiem al món uns atributs que ningú més és capaç d’apreciar-li. Vet aquí que el fet d’esdevenir algú té sentit perquè ens permet contemplar el món d’una manera nova, i aleshores copsar que sempre ens trobem davant d’una mateixa realitat.

Amb tot, el punt de vista que cadascú té del món és tan únic com ho és el seu aspecte i constitució, la seva manera de ser, i tant una cosa com l’altra són expressió tant de la unicitat de la realitat com de la unicitat de cadascú. El fet que tinguem la nostra pròpia individualitat és, precisament, un indici que demostra que no som res més que l’expressió de la unicitat de l’existència. La realitat és una, i ho corrobora el fet que nosaltres siguem u.

Tot és u. Mai hi ha res que no sigui u. No hi ha altra cosa que uns. Tu ets u, el món és u i la realitat és una. Al mateix temps que som una entitat individual dotada d’unes característiques singulars som també el reflex d’uns aspectes determinats de l’univers, i no d’uns altres, i així fem palès que tot és u, per molt que sigui conegut i contemplat des de milions de punts de vista.

És gràcies a que tenim una perspectiva del món –i no una altra– que podem percebre que no completem cap món nosaltres sols, que no som res en si mateix i que la realitat és una sola cosa, irrompible i indivisible en parts. Tenim un món a dins, diferent al dels altres, únic, exclusiu, i irrepetible, i el tenim per adonar-nos que no som res més que una manera de veure el món.

Som pura paradoxa: som tot i no som res a la vegada. Som algú i no som ningú al mateix temps. Som, i essent deixem de ser, perquè només essent i no essent podem percebre que la realitat és una. Existint les criatures és com existeix el món. Esdevenint mil i una coses és com la realitat pren existència. Essent múltiple la realitat revela la seva pròpia unicitat.

Som el que som i som el que no som. Alhora. Sempre. I essent és com deixem de ser i existint nosaltres és com la realitat pren existència en si mateixa. Sempre serem el que no som, perquè és essent-hi nosaltres que la realitat pot ser-hi, i és essent-hi la realitat que podem ser-hi nosaltres. Malgrat que nosaltres i la realitat no siguem ben bé la mateixa cosa és evident que no podem pas dir que siguem una cosa diferent. L’únic que passa és que de la realitat només en veiem uns atributs. Però no per això deixem de ser conscients de la seva pròpia unicitat, ans al contrari: és no assolint-la que l’abastem. És assaborint la nostra pròpia unicitat que ens adonem de la unicitat de la realitat, malgrat que no podrem mai assolir-la mai perquè és eterna i infinita, i ens depassa i ens aniquila.

I és que la realitat és allò que ens aniquila i ens dota d’existència, al mateix temps, i així se’ns revela com una unitat múltiple, la qual som i no som al mateix temps.