22 Oct Primer l’experiència, després el coneixement

Una bona teoria és allò que s’obté després d’anys de pràctica. No podem pretendre que el coneixement ens arribi abans que l’experiència. Primer han de succeir-nos coses, després, podem mirar d’explicar-nos-les.

Creure que la teoria ha d’anticipar a la pràctica és una mica com pensar que primer ens han de donar les respostes i després hem de plantejar-nos les preguntes. El món funciona molt així, avui en dia: aprendre, avui en dia, vol dir acumular les respostes a les preguntes que altres persones s’han formulat abans.

Qui és més llest, cal preguntar-se: la persona que estudia una resposta, o l’individu que arriba a formular-se la pregunta.

El món de cap per avall

Les teories sorgeixen del contacte amb la realitat. No al revés. Seria impossible preguntar-se res sobre una realitat desconeguda. Les preguntes només tenen sentit si es formulen sobre allò conegut. Primer ve l’experiència, després arriba al coneixement.

El món d’avui està de cap per avall perquè pretén construir coneixedors que no han tingut vivències del que estudien. I què passa, aleshores, que les teories cauen ràpidament en l’oblit. Per qui no les ha viscut, les teories són inútils. Si no hi ha hagut una pràctica prèvia, la teoria no diu res.

El sentit de les teories

Les teories prenen sentit quan descriuen la realitat, quan ens la presenten. Fins que això no és així, no tenen cap mena de sentit. Fins i tot resulten increïbles, inversemblants. En canvi, quan han sigut aplicades i verificades, i surten a la llum, se les pot entendre. Aleshores ens meravellen, perquè el coneixement abstracte és simplement meravellós. Però no ho és si no ens parla del món tangible. L’abstracció només té gràcia quan s’aferra a quelcom que té cos.

Les teories sorgeixen de la realitat, l’expliquen. Però no la creen. L’expressen, la sintetitzen. Per això són tan meravelloses: ens la presenten de manera explicable. Són com una recreació: ens demostren com de meravellós ha sigut allò viscut, i ens porten a reviure-ho novament… ara sense l’experiència, però amb el record.

Les teories, però, no són creadores en si mateixes. Són abstraccions, i les abstraccions només poden efectuar-se sobre una realitat tangible. Sense existència no hi ha coneixement. Una realitat només pot ser coneguda a través de ser viscuda.