30 Abr De les revelacions (i no tant de les religions)

Us ha vingut un enviat,
un de vosaltres i per a vosaltres!
Alcorà, 9:128

Sóc plenament defensor de que rere totes les tradicions religioses s’hi albira una mateixa realitat. Crec que una mateixa veritat ha sigut revelada de diferents maneres, en diferents moments i llocs, i en diferents llengües.

Aquesta veritat s’ha mostrat de maneres diverses perquè anava dirigida a diferents pobles, en diferents moments històrics. Ben traduïda i interpretada, n’estic convençut, s’aprecia com una sola i única veritat que es reitera una vegada i una altra. L’únic que canvia és la forma amb que es presenta.

Diferents formes, una mateixa essència

De la mateixa manera que per dir bon dia a Anglaterra diuen good morning i a Alemania guten tag, per revelar-nos les mateixes veritats els profetes han declarat frases formalment diferents… però essencialment idèntiques.

Les tradicions religioses, per tant, lluny de pertànyer a diferents categories, pertanyen a la mateixa. A tot estirar, serien branques d’un mateix arbre. Tenen més en comú que coses les diferencien. Fins al punt, penso jo, que es podria que son una mateixa religió, una religió que ens han revelat els diferents profetes, en diferents moments moments i de diferents maneres.

Si ho voleu, podem parlar de religions. D’acord. Però fins i tot així m’estranya que haguem parlar de diversitat. Fins i tot en el cas que les religions fossin religions diferents, apunten a un mateix principi, a una mateixa ultimitat. Perquè, aleshores, el diàleg interreligiós ha de tenir lloc des de la diversitat? No hauria de ser, el punt de partida, allò que tenen en comú?

D’entrada, vull dir.

El punt de partida

Avui, per contra, el diàleg parteix de la diferència i s’adreça a trobar els punts en comú. Tothom hi troba vincles, en les diferents religions. Però… que no s’aprecia que aquests vincles són de naturalesa tal que eclipsa les diferències?

Son molts els missatgers que ens han revelat les diferents escriptures sagrades. Cap d’ells ha declarat mai que el seu missatge retingués alguna mena d’exclusivitat. Senzillament s’han expressat de maneres diferents perquè les societats son canviants, i els missatges, adaptant-s’hi, han canviat relativament de forma. Però mai han canviat en essència, els missatges dels profetes. La veritat essencial que hi ha en totes elles és la mateixa.

Els equivalents homeomòrfics

El missatge d’un profeta, quan és ben entès, es revela equivalent als missatges d’altres profetes. Crec fermament que els missatges dels diferents profetes s’emmarquen en el què Raimon Panikkar anomena equivalents homeomòrfics: paraules diferents, amb significats diferents… però que venen a dir el mateix.

Bon dia en alemany és guten tag. En anglès, per contra, diu good morning, que no vol pas bon dia, sinó bon matí, però que pel cas vindria a ser el mateix que bon dia. Si un traductor utilitzés l’expressió bon matí per traduir el good morning de l’anglès, hauríem de considerar que ho està fent malament. Malgrat ser la traducció més fidel a good morning en la seva literalitat, cal entendre que el sentit de l’expressió no es troba en la seva traducció literal.

Amb això vill dir que quan els religiosos tradueixen literalment els conceptes que els seus profetes han declarat, es genera confusió i discòrdia. Si, per contra, el missatge dels profetes és entès en la seva significació, més enllà de la seva literalitat, aleshores la coherència entre revelacions es fa palesa de manera immediata.

En defensa de la literalitat

Amb això no estic traient valor a la literalitat de les expressions dels profetes. Ben al contrari. La trobo rellevant. Però només ho és en l’àmbit exclusiu de d’aquella tradició revelada concreta. Vull dir que no és el mateix dir hola que holi, i en aquest sentit defenso que els textos sagrats siguin llegits en la seva més escrupolosa literalitat. Però alhora de dialogar amb les altres tradicions religioses les anomenades religions han de transcendir els límits de les seves respectives llegües, perquè l’equivalència homeomòrfica està més enllà de les formes: Es troba en el sentit.

En definitiva, el què voldria remarcar és que el que anomenen religions son sistemes que remeten a revelacions diferents en forma i aparença, però idèntiques en contingut i essència. Cada revelació té la seva lògica interna, la seva llengua, el seus codis, la seva màgia, la seva operativitat. En això son diferents.

De les revelacions (i no tant de les religions)

Ara bé, tota aquesta màgia i tota aquesta operativitat hi és per dirigir-nos a una unitat essencial, a una ultimitat que alhora és el principi d’on tot emana. Aquesta ultimitat cau més enllà de les paraules, dels mecanismes, de les formes i de les vies…

…i és sobre aquesta veritat una que han vingut a parlar-nos els profetes. Una vegada i una altra.

Em penso que si ho tinguéssim clar parlaríem més de les seves revelacions i de la unicitat a la que remeten, i no es parlaria tant de les religions o de la diversitat religiosa.