27 Des Si pots, aporta-hi una mica d’alegria (i sí, vaig poder!)

Em preocupava perquè no hi podia fer res més. Si patia, com a mínim, hi aportava alguna cosa, hi estava fent quelcom. Això em pensava. Sentia que l’únic que podia fer era compartir aquell patiment, fer-me’l també meu, i ho vaig fer-ho convençut: És tot el que puc fer.

No podia ajudar de cap altra manera. Per això patia. Pensava que feia el que havia de fer. Jo volia fer el millor: era sensible a la duresa d’aquella situació, i em semblava que compartir el pesar servia per reconèixer la importància que tenia.

Però no. Fent-me meu aquell dolor no ajudava pas ningú. La meva preocupació no aportava res de bo. Al contrari, agreujava la situació, perquè hi afegia més dolor. L’adulterava, de fet, perquè la treia de context, la portava a un altre indret… i si jo, a diferència d’ells, podia estar content, no tenia perquè fer veure que no tenia altre remei. A mi, ben mirat, també em passaven altres coses, al marge d’allò. Era just reconèixer-ho. Encara que sentís per ells una gran empatia, no em trobava en la mateixa situació.

La meva pròpia situació

Quan me’n vaig adonar vaig fer un click. Vaig reconèixer que aquella situació era molt més difícil que la meva, però també que no tenia perquè sentir-me culpable de gaudir d’una situació més favorable: Si els que estem bé caiem com els que estan malament, què li estarem donant al món? No li estarem dient que escollim el patiment i renunciem a l’alegria? Davant de dues situacions donades, ens hem de quedar amb la pitjor, encara que ens sigui més llunyana?

De cap manera, em vaig respondre, i en fer-ho vaig deixar enrere, com de manera automàtica, tot el patiment que m’havia imposat sentir per tal de participar d’aquell procés. Jo sóc aquí si us puc fer falta, ja ho sabeu, però no sóc aquí per caure al vostre abisme.

No era just que jo em limités a patir. Preocupar-me no demostrava empatia o solidaritat, sinó manca d’autoestima, més aviat. Irresponsabilitat, fins i tot, perquè preocupar-me pels altres era no ocupar-me de les meves coses. Jo també tenia coses a donar. Jo també podia compartir emocions amb els altres. No tenia perquè limitar-me al que ens aportava aquella situació, per forta que fos. Hi havia vida més enllà.

Obertura

I vaig decidir fer-ho: vaig deixar de preocupar-me tant… i no vaig pas deixar pas de sentir empatia. Al contrari. Vaig notar que la meva estima per ells es feia més gran. La meva solidaritat va anar en augment, com ho feia la meva alegria.

De sobte, em vaig sentir útil. Vaig adonar-me que podia aportar quelcom. Patint com ells, en canvi, poc podia ajudar-los.

Per fer-me càrrec de que els podia ajudar havia hagut de renunciar a part del patiment. Havia hagut de deixar de fer-me la víctima. Per poder passar a ser part de la solució havia hagut de deixar de ser part del problema.

Aportar-hi alegria

Posar-hi alegria era posar-hi un granet de sorra. Naturalment, calia fer-ho amb cura, amb un gran respecte. Però calia fer-ho: l’alegria és un bàlsam meravellós.

I així va ser que cada cop m’agradava més, i sentia que l’alegria es contagiava una miqueta. Si no deixava que el patiment m’enfonsés, i l’acceptava sense empassar-me’l, aleshores notava que podia aportar un petit gra d’alegria.

Sentia que havia sigut capaç de sentir el patiment dels altres, però també havia sigut capaç de veure que aquell patiment no era pas meu. Havia sigut capaç de sentir-lo, i també havia sigut capaç de compartir-lo, de fer-me’l meu… però també m’havia adonat que no em corresponia fer-ho. No tenia perquè quedar-me’l. Acceptar-lo hauria significat renunciar a l’alegria.

L’alegria havia volgut que el dolor no es quedés amb mi tota l’estona. Ara, l’alegria volia donar un pas més: també volia arribar als altres. A mesura que m’obria a l’alegria, podia contagiar-ne més als altres.

Així vaig fer-ho: Si pots, em vaig dir, aporta una mica d’alegria, discretament… i m’adonava que ho podia fer. Funcionava, i per això vaig decidir seguir-ho fent.

Ara sentia que aportava alguna cosa. En canvi, quan patia, més aviat sentia els estava prenent quelcom.