Les fulles del vell roure moren cada hivern. Però a l’arbre li surten fulles noves cada primavera, perquè el tronc i les branques segueixen vius, any rere any, sense que res faci que desapareguin cada hivern. Això permeten que cada primavera, de nou, floreixin unes fulles que sabem que moriran a la tardor. I això em porta a pensar en el fet de la mort, que vist de la perspectiva de la fulla arriba abans que des de l’òptica del tronc. Què són les fulles sinó una petita part...