Li pregunto a un ateu què pensa que passa quan ens morim: Quan ens morim, ens podrim, i la nostra vida s’acaba, em respon. Naturalment. Quan ens morim el nostre cos es descompon. Però jo em resisteixo a pensar que nosaltres som només el nostre cos. Estem parlant del cos, aleshores. Dic. Però em penso que el cos d’un mort, i això ho veu tothom a simple vista, és diferent al d’un viu. Entenc que la vida és aquesta cosa diferent al cos. La vida té lloc al cos, certament,...