A la Zakiya, font d’inspiracióEt poses a caminar. T’observo. Has donat el primer pas amb l’esquerra i alternativament avances amb la dreta i amb l’esquerra. Sempre fas un pas amb cada peu. Em quedo meravellat. Sembla senzill però no ho és gens. El teu pes s’inclina ara cap aquí, ara cap allà, d’una manera misteriosa. M’aixeco i decideixo gaudir, en primera persona, d’aquest art sublim que és el moviment. Em poso a caminar per la platja amb la mateixa cura que camina un acròbata sobre de la corda fluixa....