Els éssers vius son vius, d’això no hi ha dubte. Ara bé, son realment éssers? Considerar-nos a nosaltres mateixos éssers és una de les possibilitats que tenim, però no considerar-nos-en també és possible, també té el seu sentit i la seva lògica. A partir del moment en què no queda clar què ens distingeix definitivament d’allò que no som nosaltres, hem d’admetre que la nostra categoria d’entitat independent aïllable és, en certa manera, il·lusòria: Cap individu està realment separat del món. Els éssers vius no paren d’intercanviar aire, aliment,...