Abans eren dues paraules que no és feien servir tant, però avui en dia es parla molt d’excepcionalitat i de normalitat. Em penso, però, que cap d’aquests dos mots no és gaire representatiu de la realitat a que remeten. Més aviat diria que tenen a veure amb un relat determinat –interessat i gens innocent– que vol explicar les coses d’una certa manera: polaritzada i extremadament rígida. Se’ns diu que vivim una situació excepcional, i que l’excepcionalitat que vivim contrasta amb una normalitat en la qual vivíem fins fa poc....