A través del signe: La creença com a record de Déu
La paraula creure diu poc del creient. És certa, en efecte, perquè el creient creu en Déu, però poc útil, perquè la paraula no indica com creu el creient. Déu és. Això és el què creu el creient. Ara bé, Déu és ara consciència i ara energia, ara és amor i ara és saviesa. Déu ara és vida i però ara és mort, Déu ara ens regala però ara ens humilia, s’acarnissa amb nosaltres, però alhora ens acull. Com entenem a Déu és com ens creiem a Déu, i em...