Jo sóc molt de l'escola del misteri, perquè crec que tot allò que coneixem sempre s'entronca sobre la base del misteri. Misteriós és l’origen; misteriós l’esdevenir; misteriós el destí. I sobre el misteri, el conegut. Perquè aquesta vida tan misteriosa és el què més bé coneixem, de fet. Som vius i sabem de la vida en primera persona...
El meu cor batega. Com tots.Però cada cor batega al seu ritme, per això el món es mou en polirrítmia.Si no som capaços d'entendre que tots els batecs són igual d'importants en la rítmica de l'univers no podrem gaudir de la música que entre tots fem sonar.Nosaltres també marquem el tempo, però no som els únics que ho fem. ...
Tantes ganes tinc de que m’escoltin que m’oblido d’escoltar. I com que no escolto, deixen de parlar-me. I d'escoltar-me....
He tingut la intuïció d'allò implícit. En certa manera era recognoscible, però del tot indescriptible i inefable. Es mostra i s'oculta a la vegada. Pot ser intuït però no abraçat. I com mes ganes tinc de conèixer-ho més misteriós em sembla; i com més misteriós em sembla mes ganes tinc de conèixer-ho. I com més faig per conèixer-ho més misteriós resulta; i com més misteriós resulta més afany de conèixer-ho tinc....
Torna a ser dia dos. I és en un dia dos que vas morir, Marcel, i que va néixer el dolor. I el dol va començar en dia dos, Marcel, però també en dia dos va néixer una coneixença… En dia dos va començar un camí. Nou. Dur. Dur i nou. Dual. Sí. Però cert. Veritable. Real. I de vegades, quan és dia dos, reconnecto. I retrobo l'u. I aprenc, tot i que dur, quelcom nou, i cert. I essent cert, aporta llum....
Imagina que no recordes que el teu nom és Miquel. Creus que et dius David. Però un bon dia recordes que ets en Miquel i que no et dius David. Tot segueix igual, de fet, a partir d’aquest moment, però als teus ulls tot ha canviat. Ets la mateixa cosa, sens dubte, però per tu ja res és igual. T’has adonat que mai has sigut en David, i que ni tan sols cal que ara deixis de ser en David. En David no hi és. Mai ha existit. Ara...
I aquí em teniu, deu anys més tard. Segueixo viu i segueixo en camí. I si voleu que us digui una cosa: aquest viatge és millor del què pensava, i això que ja esperava que el regal fos preciós. Si avui he de definir amb paraules aquest viatge interior, ho faria amb aquestes: és un viatge de l’existent al real. És un procés pel qual es procura que cada gest, cada mirada, cada paraula de l’existència contingui la màgia del Real. Sens dubte, Déu s’amaga, i si la seva...