Penso en les tres persones, del singular i el plural, que conjuguen els verbs de la nostra llengua i protagonitzen les accions dels nostres mots. M’adono, perplex, que aquests tres personatges son ben bé d'ordre universal o gairebé: en totes les llengües, o en quasi totes, apareixen aquestes tres persones gramaticals que no, no son personatges concrets, però que potser podem veure com rols als quals ens cenyim els individus o etapes que recorrem en la nostra vida. Hi ha algun idioma que no tingui les tres persones, o...