Oh, Al·là, protegeix-me de Tu.Tot és d’Al·là. Tot L’expressa, tot ens El revela. Podríem dir que cada cosa, cada forma d’existència, és com una part de seu cos… cos al qual li faltaria completar-se amb el transcendent, hauríem d’afegir, perquè no tot en ell és existència, naturalment. Allò que fa que el què té existència existeixi no té perquè existir. Se’ns escapa el tema. D’alguna manera, podem convenir que la Seva realitat transcendeix el món… però que el món la palesa.Un diàleg aparentment absurd Com que tot remet a Ell,...