Perquè m’enganyes? Perquè em fas creure que sóc algú? Perquè em fas pensar que tinc existència pròpia? Per què fas que m’identifiqui amb qui sóc, si no ho sóc?No sóc res! Per què m’ho penso? Perquè em penso que sí que ho sóc? Perquè vols que m'ho pensi?De que serveix, que m’ho pensi? Quina gràcia té que jo pensi que existeixo? És frustrant! Perquè em fas creure que hi soc? Jugues amb mi? Perquè ho fas això? ...
La única religió que hi ha, la única religió que hi pot haver, és la religió de Déu.Hi ha qui l’anomena islam, hi ha qui en diu budisme, hi ha qui se sent cristià, jueu o hindú. Però aquestes, i moltes més, son només formes diverses que pren la religió, la gran religió, la Religió amb majúscules.Hi ha lectures que es reciten en diferents llengües i exercicis que s’efectuen de diferents maneres, però les diferents pràctiques sempre porten a un mateix lloc, a l’indret del qual provenen, i...
De peu, amb la mirada baixa, recito textos d’una profunditat insondable, paraules que no sempre arribo a entendre, i les dic sentint que és més important dir-les que entendre-les. Les proclamo perquè per mi, penso, és més important donar-los un espai que fer-les meves.Faig com qui entona una melodia o xiula com un ocell: Procuro que s’esdevingui la bellesa, i si aquesta es presenta intento, a la vegada, acomplir-la i delectar-me’n, és a dir, entonar-la i escoltar-la al mateix temps. És a dir, m’esforço, i en gaudeixo.M'ajupo i...
No m’agrada gaire la paraula monoteisme, perquè crec que es queda curta. Em remet a un àmbit, el de Déu, que em transcendeix de tant, que el desconec per complet, i sobre el qual res podria dir.En canvi, m’agrada la noció d’unicitat, que defineix, al meu entendre, la naturalesa d’allò real: La unicitat de l’existència, la unicitat l’Univers, la unicitat de cada peça que hi habita, etc. Tot s’amarra a la unicitat, perquè tot, sense excepció, està lligat i relligat de manera ineluctable. Res pot deixar interrelacionat amb...
L'espiritualitat es una realitat observable en totes i cada una de les coses… però també en si mateixa.L’espiritualitat és, en efecte, quelcom perceptible en si mateix: es palpa i s’escolta, es veu i es degusta. Això ho defensen els sufís –i moltes altres persones de diferents tradicions espirituals–, encara que potser no tots els musulmans –o cristians...
A Iran fan que les dones hagin d’anar amb vel pel carrer, siguin o no musulmanes. Al Marroc això no passa, i les dones poden estar al carrer amb o sense vel. Al Marroc, a les mesquites només hi deixen entrar als que es declaren musulmans, cosa que a Iran no passa, i tothom hi pot entrar a visitar-les. Si l'Islam permet que les dones no portin vel quan van pel carrer, ho haurien de poder fer a qualsevol país, no només al Marroc. Si a l’Iran les portes...
Al dejunador se li presenten menys pensaments, menys ganes de bellugar-se i més ganes d’introspecció i repòs. Poc a poc, el dejuni li aquieta l’ego. L’esperit de qui està dejunant està serè i tranquil, ben allunyat de les obsessions i les obcecacions. Però els sentits estan atents, i està concentrat i lúcid. Està en repòs, però atent. No està descansant, però tampoc està del tot actiu. Manté un comportament passiu i amatent, el seu estat és meditatiu. Si es dóna el cas que es troba enmig d’una discussió, no té...
Una de les coses que m’agrada de Reus és que la patrona es digui Misericòrdia. La misericòrdia –Rahma en àrab– és una gràcia immensa, impagable i inimaginable. Impossible de concebre si no fos que –caram!– la podem conèixer en primera persona: estem vius, i la vida bé pot ser entesa com el testimoniatge de la gran misericòrdia que és existir. Existir és un regal del qual no podem sinó meravellar-nos. Per nosaltres és misteriós el fet que ens pugui ser entregada la possibilitat d’existir, i tanmateix l’existència ens és lliurada,...
Imagina que no recordes que el teu nom és Miquel. Creus que et dius David. Però un bon dia recordes que ets en Miquel i que no et dius David. Tot segueix igual, de fet, a partir d’aquest moment, però als teus ulls tot ha canviat. Ets la mateixa cosa, sens dubte, però per tu ja res és igual. T’has adonat que mai has sigut en David, i que ni tan sols cal que ara deixis de ser en David. En David no hi és. Mai ha existit. Ara...
Si vaig entrar a l’islam va ser perquè vaig conèixer el sufisme. Jo era una persona amb una gran set espiritual, i quan em vaig trobar enmig d’una sessió de dhikr, la meditació sufí, vaig sentir-me a casa, a la meva llar espiritual. Buscava una via i aquell dia em vaig adonar que l'havia trobat. Aquest va ser l’escrit que vaig fer, fa deu anys, quan vaig entendre que no podia negar una realitat: Crec en un secret (aquest títol és robat) La meva vida és un viatge: Crec en un secret. Fa temps...