Arxius de Somni - Sufi.cat
405
archive,tag,tag-somni,tag-405,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Interioritat, Meditació, Narrativa, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 26.06.2021

El llençol que em cobreix i el matalàs que em sosté son la meva nau espacial. Emprenc un viatge fantàstic que em portarà a llocs increïbles i, al mateix temps, em mostrarà la naturalesa de la meva pròpia interioritat. La realitat irrealitat m’espera. M’esforço per no perdre la consciència, ara que sento que em trobo en l’entreson. Estic atent, molt atent. El meu cos s’està adormint i no vull perdre el control de la nau: 3, 2, 1. Tot en ordre. Som-hi. M’enlairo. M’agafo fort al matalàs. Floto. Respiro fons....

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Perplexitat, Terminologia, Vida / 12.09.2020

La corda, llarga i prima, cargolada en perfecte espiral, s’ha transformat de sobte en una serp. L’ensurt ha fet que, ràpidament, tiréssim enrere els nostres caps. El Pol, la Tomassa i jo ens hem abraçat i ens hem mirat. La cara de la gata demostrava que ella estava tan fascinada com el meu fill petit o jo mateix. La serp s’ha posat erecte de seguida que ens ha vist, mirant cap a nosaltres. S’ha quedat a un pam dels nostres caps, cara a cara, mirant-nos una estona a cadascú,...

Interioritat, Mort, Testimoniatges, Vida / 04.04.2020

Tots tenim, de vegades, una certa sensació de culpabilitat. En major o menor mesura, tots som conscients de que hem fet malament algunes coses. A tots ens venen al cap, o potser hauríem de dir al cor, records d’escenes en les quals no ho vam fer prou bé. No som pas perfectes, els éssers humans, i la nostra imperfecció implica que l’error de vegades ens donarà la mà. Això no vol dir que ens n’haguem de sentir culpables però, com que ens sentim responsables de les coses que fem,...

Interioritat, Sufisme, Terminologia, Testimoniatges / 17.02.2020

En girar-me he vist que el foc era més a prop del que pensava. M’espanto. Les flames són immenses. M’aturo. No hi hauria manera d’aturar l’incendi. M’activo: Entro a casa, una cabanya de fusta al mig del bosc, i agafo una bossa, la motxilla de cada dia. Hi poso l’ordinador i el mòbil, i busco alguna peça de roba, d’abric… la jaqueta. Surto decidit a començar de nou i deixar-ho tot enrere. L’incendi no em dona altra opció. Amb l’ordinador m’hi enduc el coneixement que he acumulat, l’experiència que he...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies