De peu, amb la mirada baixa, recito textos d’una profunditat insondable, paraules que no sempre arribo a entendre, i les dic sentint que és més important dir-les que entendre-les. Les proclamo perquè per mi, penso, és més important donar-los un espai que fer-les meves.Faig com qui entona una melodia o xiula com un ocell: Procuro que s’esdevingui la bellesa, i si aquesta es presenta intento, a la vegada, acomplir-la i delectar-me’n, és a dir, entonar-la i escoltar-la al mateix temps. És a dir, m’esforço, i en gaudeixo.M'ajupo i...