Arxius de Amor - Pàgina 12 de 27 - Sufi.cat
534
archive,paged,category,category-amor,category-534,paged-12,category-paged-12,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Creença, Déu, Islam, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 23.02.2021

Immersos en un procés que coneixem molt bé però se’ns escapa, vivim conscients de que la vida és tot el que coneixem o tenim, i que no la podrem abastar del tot. La vida, amb tota la seva completesa, ens penetra i ens travessa, i se’n va i segueix el seu camí, i ens xiuxiueja a cau d’orella que és massa gran per a nosaltres. Fugaç, ens diu adéu i ens anuncia que hi ha quelcom de permanent: per molt canviem i envellim, seguim aquí, i quan després de...

Amor, Creença, Déu, Escrits curts, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Vida / 23.02.2021

Crec que ens mereixem un monument. Tots nosaltres. Sí senyor, totes i tots. Tothom. I no només el mereixem, em penso, sinó que de fet crec que ja en som un: existir és monumental. Som un autèntic monument. Som un monument en tota regla. Cadascú de nosaltres és una escultura viva. Som immensos. No som meres estàtues. Sinó que estem en moviment. No som un retrat, i els nostres rostres no mostren la vida: la contenen. Som la vida mateix. Som la vida expressant-se en un temps i un...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Quran, Sufisme, Vida / 22.02.2021

El llenguatge del cor és el llenguatge amb que ens comuniquem quan ho fem de manera sincera. El fet és que tothom sap parlar aquesta llengua, i no calen paraules per utilitzar-la. N'hi ha prou amb tenir la intenció d’expressar la veritat, i si no trobem la paraula exacta, com a mínim ens sortirà el gest precís, i la veritat quedara dita, o com a mínim retratada. Tothom sap entendre’l, el llenguatge del cor, perquè és innat. Només cal tenir l’escolta oberta. Qui està atent entén el sentit d’un...

Amor, Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 18.02.2021

Hi ha molta més dignitat en quedar-se pobre i no saber com tirar endavant que en prosperar per mitjà d’establir relacions injustes o contaminants. En un món com el d’avui, la majoria de les transaccions de diners són asimètriques. Serveixen per que els rics es facin encara més rics i els pobres es tornin cada vegada més pobres. Els diners no són només un bé a l’intercanvi. El diners donen diners. Però el fet que els diners donin més diners és una autèntica anormalitat. És un impossible. Si tenir diners...

Amor, Creença, Escrits curts, Espiritualitat, Naturalesa, Transformació social, Vida / 17.02.2021

Abans d’emprendre qualsevol projecte és important que realitzem un pla de viabilitat espiritual per veure si el projecte és factible i amb sentit.Els tres punts essencials del pla En primer lloc, cal preguntar-se si el projecte és ètic: Quins són els valors que comparteix? Què aporta, a favor d’un món millor? Creiem de debò que fer-ho ens enriquirà i enriquirà als altres? Serveix per fer-ne del món un espai més just, més agradable, més sa, més savi? Segonament, cal que el projecte sigui sostenible mediambientalment: El que anem a fer,...

Amor, Creença, Interioritat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 16.02.2021

Molta gent petita, en molts llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món. Eduardo Galeano  No podem culpabilitzar a les persones dels defectes del sistema. El sistema és un engranatge tan immens que se’ns menja amb patates. Encara que el fem possible entre tots, i que no és fet d’altra cosa que allò qui hi aportem, la seva força ens atropella. El sistema és com un monstre fet d’humans. Hem d’acceptar una paradoxa: tenim força per construir-lo, però en tenim prou com per desfer-lo. És com si el nostre animal de...

Amor, Interioritat, Meditació, Mort, Naturalesa, Perplexitat, Testimoniatges, Vida / 16.02.2021

Tot es transforma a cada instant. El canvi és una constant inevitable. Les estacions de l’any se succeeixen de manera incessant. Els anys es mouen endavant, i nosaltres amb ells. I envellim. Res perdura. O sí? Potser sí, ben mirat, perquè d’alguna manera els canvis ens permeten intuir que quelcom es manté permanent. Els dies passen, però se succeeixen, enllaçats, i això ens permet apreciar una certa continuïtat. El canvi és permanent.El pas del temps Amb el pas del temps –o, més ben dit, amb el nostre pas a través...

Amor, Interioritat, Mort, Perplexitat, Testimoniatges, Transformació social, Vida / 14.02.2021

Del meu pare no n’he heretat del tot la ideologia, perquè és cert que compartim molts ideals, però sovint discrepem. No n’he heretat tampoc uns hàbits o una manera de fer, perquè si bé en certes actituds m’hi assemblo, en d’altres sóc ben diferent. Del meu pare no n’he heretat el gust o el tacte, la vista o l’olfacte. Del meu pare n’he heretat, bàsicament, l’esperit crític. Aquesta herència sí que l’he volgut recollir sempre al cent per cent, i m’hi esforço encara ara.L’esperit crític D’ell he rebut l’oportunitat de...

Amor, Creença, Interioritat, Perplexitat, Transformació social, Vida / 12.02.2021

No n’havia sigut conscient fins ara, però he descobert que es pot tenir fòbia a la llibertat. Em resulta molt difícil d’entendre, perquè crec que la llibertat és un dels anhels més profunds que tenim, però he constatat que és així. A la llibertat se li pot tenir fòbia. Els signes més evidents de la fòbia a la llibertat són la repressió i la coerció de la llibertat dels altres.La repressió: por a la llibertat Llibertat i repressió són antònims: una acció alliberadora és aquella que s’efectua en sentit contrari...

Amor, Creença, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 12.02.2021

Si mirem a banda i banda i caminem amunt i avall ens toparem amb injustícies i amb agressivitats, escoltarem males paraules i olorarem brutícia, i sentirem molt de soroll. Adonar-nos-en ens farà patir, sens dubte, perquè som éssers sensibles, i l’empatia ens portarà a participar del patiment que altres viuen. Però és probable que de vegades no hi podem fer res. És molt probable que, per molt que ho intentem, no aconseguim que les coses canviïn. Sovint no podem fer res per solucionar problemes que apreciem. Tenim uns límits,...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies