Arxius de Amor - Pàgina 23 de 27 - Sufi.cat
534
archive,paged,category,category-amor,category-534,paged-23,category-paged-23,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Mort, Vida / 09.02.2020

A la Blanca, present tot i la distància  Allò que tot ho crea, tot s’ho endú. Tot ho dona i tot ho pren, i en el còmput global entre el que dona i el que treu, el resulta és positiu. Entre l’addició i l’extracció la suma no és zero. En donar-ho tot i treure-ho tot queda quelcom: l’experiència tinguda, l’existència realitzada. El fet de la vida roman present. No ja com a vida, en minúscules, canviant i evanescent, desapareguda, sinó com a Vida, amb majúscules, força, possibilitat i potència. La...

Amor, Creença, Mort, Naturalesa, Vida / 07.02.2020

Ens alimentem d’altres formes de vida, respirem un oxigen que agafem del nostre entorn. Ens pensem que la nostra vida és dins nostre, però alhora sabem que l’aliment que li dona la força per viure és a fora seu. Per què seguim creient, aleshores, que la nostra vida és realment nostra, i que és el nostre cos el que la sosté, si tant depèn d’allò que té lloc a dins com a fora seu? La nostra vida, totes les vides, son sostingudes per allò té lloc dins d’un cos, però...

Amor, Creença, Déu / 07.02.2020

Si per Déu entenem allò ha fet i fa que ara mateix podem estar aquí vol dir que Déu tant pot ser vist com un patriarca creador que genera l’univers en set dies, com que el considerem el motor del Big Bang i de l’evolució de l’especies, o que l’entenguem com la mare de totes les coses. Amb això no m'hi fico, cadascú sabrà com ho veu. Senzillament defenso que, com a fet creador, Déu pot ser qualsevol cosa, coneguda o desconeguda per nosaltres, i que per acceptar-lo només...

Amor, Creença, Transformació social / 02.02.2020

Aquest diagrama corre per les xarxes socials, i així com altres vegades havia deixat que passés de llarg, aquesta vegada el comparteixo. I penso en els altres, i em dic, suposo, que ells saben coses que jo mai no sabré, i aleshores pregunto: perquè ens atrevim a dir tan fàcilment que no son certes, les coses que desconeixem? No podríem atorgar-los el benefici del dubte, a les coses que se’ns escapen? Fins i tot les afirmacions que s’oposen a les que nosaltres sabem tenen possibilitat de ser certes, també,...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Sufisme / 31.01.2020

Madagh és on broten les paraules quan encara no han pres cos. Madagh és una font. Madagh és el cor. I allà al cor no hi ha paraules, encara, només hi ha ocells i somriures, i te i perfums de mil olors, i taronges i un oli d’oliva que només demana una mica de pa. Les paraules venen quan en tornes, de Madagh, quan les coses prenen poc a poc forma de nou i el paradís al que has estat passa a semblar-te com un somni. A Madagh se sent...

Amor, Espiritualitat, Interioritat, Religió / 23.01.2020

El cor és un espai d’interioritat, un espai comú, de tots i de ningú, del cos i d’allò que no és cos. O potser és un porta, més que un espai, perquè més enllà d'ella ja no hi ha espai. En tot cas, el cor és l’espai on allò que pren cos conflueix amb allò que no en té. El cor és l’origen. El cor és el centre.Anar al cor El cor és un espai del qual no vols sortir. Una vegada hi entres, o et poses a la porta...

Amor, Déu, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Meditació, Perplexitat, Sufisme, Vida / 22.01.2020

Esperant el tren. I del tren a l’avió i de l’avió al taxi. Fins a Madagh, a Berkane, Marroc, per carregar les piles, per reconnectar amb un mateix, per fer un reset. Res, quatre dies. Una eternitat, tanmateix. Perquè la cosa no és el quan sinó el com. De tant en tant les persones necessitem apagar-nos, com els telèfons mòbils, fondre’ns en una foscor aparentment oculta. Com els mòbils, de tant en tant necessitem passar per l’endoll i reconnectar-nos. No ho fem per extingir-nos, sinó per tornar a brotar, amb...

Amor, Espiritualitat, Interioritat / 07.01.2020

Fa un cert temps que sentim a parlar del creixement personal. Es tracta d’una noció força vaga, que pot fer referència a coses ben diverses, encara que el cert és que totes elles estan relacionades amb el benestar i la realització. Al meu entendre, crec que cal anar una mica en compte amb aquesta expressió, perquè pot induir a l’error de fer-nos creure que créixer, incrementar i augmentar són tendències sempre desitjables. No hi ha àmbits –tampoc el psicològic– on sempre sigui bo addicionar de manera constant. Hi ha...

Amor, Interioritat, Transformació social / 07.01.2020

Sembla ser que s’acosten uns dies molt convulsos. Davant d'això, el millor que podem fer és procurar aquietar-nos. No podem participar de la barbàrie. Si de cas, deixem que es matin entre ells, els que tenen ganes de matar-se. Un hadit, recollit per Muhammad Ibn Ismail Al-Bujari (3601) i també per Muslim ibn al-Hajjaj al-Naysaburi (2886) diu així:Hi haurà tribulacions durant les quals el qui seu és millor que el que està dret, el que està dret és millor que el que camina, i el que camina és millor...

Amor, Creença, Espiritualitat, Interioritat / 03.01.2020

Poc importa, el meu desig, quan no coincideix amb allò que el món també vol de mi. Per contra, però, quan el meu desig particular coincideix bastant amb allò que el món demana, aleshores potser el desig pren importància. Segurament és que és que és el moment d’acomplir-lo. Per exemple, si tinc ganes de quedar amb tu, però tu no en tens ganes, de quedar amb mi, aleshores el millor que puc fer és intentar relativitzar el meu desig i pensar en altres coses...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies