He sentit a dir que els savis diuen que només existeix la veritat, que en aquest món no hi ha lloc per allò que no és cert, perquè la mentida és com un vel que tapa, però que no pot tapar-li res, a qui mira bé...
És ben bé que de vegades sembla que això d’investigar et reclami que deixis de pensar o sentir per tu mateix. Sovint, quan afirmes quelcom, has d’afegir d’on ho has tret i qui ho ha dit, abans, com si pel fet de ser agafada l'experiència relatada fos més certa.La originalitat, un valor poc apreciatSi el que dius és tret d’algú altre, i en fas referència, molt probablement algú et dirà que el teu coneixement és vertader (ja que ho demostres), i això farà que el teu discurs sigui...
El llenguatge del cor és el llenguatge amb que ens comuniquem quan ho fem de manera sincera. El fet és que tothom sap parlar aquesta llengua, i no calen paraules per utilitzar-la. N'hi ha prou amb tenir la intenció d’expressar la veritat, i si no trobem la paraula exacta, com a mínim ens sortirà el gest precís, i la veritat quedara dita, o com a mínim retratada. Tothom sap entendre’l, el llenguatge del cor, perquè és innat. Només cal tenir l’escolta oberta. Qui està atent entén el sentit d’un...
La por a la mort té molta força. Per por a la mort, les persones són capaces de fer grans disbarats. Per exemple, estan disposades a deixar de gaudir la vida. Qui s’espanti per la certesa de la mort inevitable patirà durant la vida, i li traurà força i vigor, i fins i tot l’estimarà en menor mesura, perquè per estimar la vida cal acceptar que no hi ha vida sense mort. No tenim altre remei: La mort forma part de la vida. La mort és del tot indissociable...
El coneixement passa per la consciència. Per saber cal sentir, viure, percebre… adonar-se, prendre consciència. Només l’experiència permet obtenir coneixement. La veritat no és una informació que s’adquireix sinó un fet que es realitza i es viu. La consciència que un és capaç de tenir indica el coneixement que un pot assumir. Qui no viu i no sent, no aprèn i no sap. Qui no percep no experimenta. A qui li passa desapercebut un fet no n’entén el sentit.La veritat de l’experiència El coneixement de la veritat no es pot...
La veritat és inefable. No podem assolir-la ni tan sol podem arriba a percebre-la tal com és. Se’ns escapa. És el so que no s’escolta i la llum que no es pot veure. La veritat és allò que no som capaços d’assumir i que no ens atrevim a dir. És el que ens queda per descobrir i el que antecedeix allò que coneixem. Però també hi és ara, aquí, perquè la veritat és allò que sentim sempre a tot arreu. El que nostres orelles escolten a tota hora i...
De vegades la paraula intel·ligent es fa servir per descriure a una persona que (es creu i fa creure que) tergiversa la realitat per mostrar-la segons el seus interessos. Abans, a qui feia això se li deia infidel, perquè amb la seva actitud deixava de ser-li fidel a la veritat, a la realitat de les coses. Aquest ús del lèxic ens mostra que avui s’adora allò que abans es condemnava. El pitjor de tot és que ens pensem que hem superat la manera tradicional d’entendre les coses, quan el...
Tard o d’hora arriba l’hora de la veritat. Tard o d’hora, arriba el moment de passar comptes. Tard o d’hora, toca a reconèixer la veritat, mirar-la de cara. Admetre allò que no hem volgut acceptar. Deixar d’apartar de davant nostre allò que ens pensat que ens feia nosa. Fora màscares! La veritat mereix ser proclamada a viva veu. Prou mentides! El món ja n’està prou ple, de falsedats. No li seguim més el joc a l’agonia. Recuperem l’essència natural de tot plegat, permetem que aflori de per si el...
Són llibres sagrats aquells en els quals literalitat és sinònim de profunditat. Hom acostuma a pensar que literalitat implica superficialitat, i que la profunditat és allò que se li dóna al text quan se l’interpreta. Això és el què els passa als escrits que gaudeixen de poca inspiració, en efecte, però en el cas dels llibres sagrats el què passa és justament el contrari: la pròpia literalitat conté un cos de significacions i operativitats tan ampli que desborden al lector. El despullen, el desarmen i el transformen. El llibre...
De vegades sembla que la ciència s’hagi convertit en una nova religió. Potser és que el procediment científic crea dependència. No ho sé ben bé, en tot cas, ja hi ha qui es nega a reconèixer que la veritat pot ser coneguda de manera directa, sense intermediaris, i que amb l’experiència viscuda no n’hi ha prou per tenir criteri o discerniment. Hi ha qui tracta la realitat com si aquesta no tingués sentit excepte quan demostra tenir-ne, o pitjor encara, quan una teoria n’hi aporta. Ha arribat el dia...