Arxius de Transformació social - Pàgina 14 de 23 - Sufi.cat
256
archive,paged,category,category-transformacio-social,category-256,paged-14,category-paged-14,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,qode_grid_1300,qode-content-sidebar-responsive,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-13.7,qode-theme-bridge,disabled_footer_top,wpb-js-composer js-comp-ver-5.5.5,vc_responsive
Espiritualitat, Interioritat, Perplexitat, Terminologia, Transformació social, Vida / 09.08.2020

A Pere CasaldàligaEl sobreús del carril del mig de l’autopista com a exemple de la mentalitat colonial de la gent. La poca utilització dels intermitents com a representació del poc que pensem en els altres.La subjugació dels cors No farem fora el rei de La Zarzuela si no el traiem abans de les autopistes i els carrers, és a dir, de dins nostre. L’imperialisme ha colonitzat els nostres cors. Potser ens cal prendre consciència que per posar fi a un règim corromput el que cal, sobretot, és fer dejuni. Els...

Creença, Espiritualitat, Naturalesa, Perplexitat, Transformació social, Vida / 08.08.2020

Barcelona és coneguda per ser una ciutat punt de trobada, oberta al món però amb personalitat en si mateixa. Dona al món tant com en rep, i fa de l’intercanvi una manera de fer les coses. Podríem dir que Barcelona té per bandera la diversitat.Rere la diversitat, la unitat  Qui sap llegir entre línies i observar rere les formes sap apreciar que la diversitat, fet i fet, no fa altra cosa que dibuixar-nos la unitat. Per exemple, en una foto d’un grup de gent provinent d’orígens diferents s’hi plasma,...

Islam, Religió, Terminologia, Transformació social / 21.07.2020

Crec que és una qüestió de llenguatge. La manera de parlar de l’islam no és idèntica a la del catolicisme, per exemple. Cada cultura, de fet, té el seu propi llenguatge, i el llenguatge que ens proposa l’islam ens colpeix. Cal dir que sovint l’islam ens colpeix perquè les traduccions no són afortunades, i remeten al que no és. Altres vegades, però, són les paraules pròpies de l’islam, ben traduïdes i explicades, les que ens trenquen els esquemes. És aquí on vull anar a parar.L’islam és un din Per entendre...

Creença, Interioritat, Perplexitat, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 21.07.2020

Crec que cal posar en valor el prefix inter-, que significa ‘entre, al mig de’, per una banda, i ‘reciprocitat’, per l’altra. Entenc que no hi ha religions sense espai interreligiós, no hi ha cultura sense espai intercultural, ni tampoc hi ha disciplines concretes, diferenciables de les altres, si no hi ha també un espai interdisciplinari que les relligui totes. L’espai entre és inevitable, perquè a la vegada que sorgeix una cosa apareix allò que no és ella i, entre l’una i l’altra, l’entremig que pot fer de frontera o...

Creença, Espiritualitat, Interioritat, Islam, Quran, Religió, Terminologia, Transformació social / 21.07.2020

Occident té tanta força que ha conquerit el món sencer. El seu tarannà supremacista l’ha portat a colonitzar el planeta Terra de dalt a baix, a convertir els altres pobles en sucursals on s’hi opera segons els seus quefers. Occident ha imposat arreu el seu estil de vida i la seva manera d’entendre les coses. Tres exemples que demostren com hem colonitzat el món son els següents: diem que el xinès és una llengua, pensem que l’islam és una religió i creiem que el ioga és una manera de...

Espiritualitat, Islam, Religió, Terminologia, Transformació social, Vida / 20.07.2020

Soc musulmà, però no m’agrada l’Islam. Ho dic clarament i sense embuts. Fixeu-vos que escric Islam en majúscules, perquè el que no m’agrada és el fet de convertir l’islam en una cosa, i encara menys en un nom propi. L’islam s’expressa a tot arreu, i en cadascú ho fa d’una manera diferent. L’islam es mostra, a través de cada criatura, segons el seu propi tarannà. L’islam no se separa del musulmà –de fet islam i muslim comparteixen la mateixa arrel etimològica triliteral: s-l-m–, i és aquesta persona, la musulmana,...

Interioritat, Perplexitat, Transformació social, Vida / 19.07.2020

En els temps que corren no cal ser un gran pensador. N’hi ha prou amb dir les coses clares, fixar-se en les evidències més bàsiques i senzilles, atendre el més simple i evident… i ja causes gran impacte. Les veritats, com més clares i diàfanes, més desapercebudes passen. Avui en dia hom presta atenció a les coses refinades. El més elemental resulta obviat. L’evident resulta inadvertit perquè hom no hi presta atenció.L’evident passa inadvertit Com més propera és la certesa menys ens agrada. Potser perquè ens interpel·la amb més força,...

Creença, Déu, Espiritualitat, Naturalesa, Perplexitat, Religió, Transformació social, Vida / 19.07.2020

No pot haver-hi una única perspectiva humana universal: hi ha invariants humanes, però no hi ha universals culturals. És a dir, tothom menja, és actiu i descansa, però el sentit que es dona a l’aliment, a la feina i al repòs és molt diferent segons les cultures. Raimon Panikkar[1]Uns s’han pensat que la religió era cosa de formes, no de principis. Els altres s’ho han cregut i han fugit de la religió per escapar-se de les formes construïdes, artificials, que cosificaven allò inclassificable i tornaven rígid allò canviant. Els religiosos han fet de les...

Amor, Escrits curts, Interioritat, Mort, Naturalesa, Transformació social, Vida / 13.07.2020

Quant a la covid-19, de moment tenim constància que el noranta llarg per cent de la població o bé no es posa malalta o bé es cura sense necessitat d’un tractament específic. Sembla que la lògica ens diu que mentre els especialistes busquen un tractament específic, els altres –inclosos els polítics– podem buscar maneres de reforçar la salut i promoure un estil de vida saludable, per tal que aquest percentatge força favorable encara s’incrementi més.La teva salut, la salut de tots La salut d’un mateix no és només cosa dels...

Creença, Déu, Interioritat, Perplexitat, Transformació social, Vida / 13.07.2020

Podríem pensar que el mèrit d’un fet determinat és de la persona que l’efectua, de les persones que hi estan implicades, de tot allò que hi coadjuva, de l’entorn que ho fa possible… El més normal, avui en dia, és que un es cregui artífex dels seus propis actes. Sent que ho fa amb ajuda dels altres, això sí, de qui ha après molt i a qui, amb modèstia sincera, reconeix com a part implicada en l’autoria dels fets… Però, i si no n’hi hagués prou amb un mateix i...

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies