Et gires i mires cap a una altra banda. Poses l’ull on saps que no hi passa res. Així és com comença un a alienar-se a si mateix. El sistema t’engoleix I diràs que és culpa del sistema, que té una força impressionant. en efecte, la seva manera de fer ens homogeneïtza, ens empeny a passar pel tub i a deixar de ser qui som...
A la Lucía, que m'ha ensenyat aquesta manera de veure les coses Hem viscut dies en els quals hem hagut de deixar moltes coses. N’hem deixat de fer, n’hem deixat de tenir, i ens n’hem perdut moltes. Però això no només ens ha fet descobrir la precarietat, sinó també l’abundància: Deia Laozi que només es pot conèixer la bellesa si també es coneix la lletgesa, i Rumi insistia en que no podem conèixer l’amor sense conèixer, també, el dolor. No hi ha un yin sense un yang, i això vol...
En una presentació via teleconferència he parlat sobre el confinament i el Ramadà. Per fer-ho, m'he servit de l'escrit que vaig publicar la setmana passada, titulat La llavor en el novè mes: el Ramadà és fèrtil i que ja vaig publicar en aquest mateix blog. La naturalesa comú del confinament i ramadà Confinament i Ramadà son dues realitats que ens conviden a realitzar processos d’una naturalesa similar: Tant l'un com l'altre ens inciten a que deixem de fer coses. Si del què es tracta és de suportar el millor possible aquests...
No cal anar-les a buscar, les coses, perquè venen soles. Naturalment, les coses que venen son les que venen, no les que esperàvem… però de venir-ne, en venen. Podria ser que no fos gens absurd prestar atenció al què la vida té per nosaltres. De fet, em sembla un comportament molt assenyat. Si la vida suscita, de fet, potser és perquè vol esperonar-nos en una direcció o altra. Si això fos així, perquè no hauríem de voler atendre al què ens proposa? Perquè no hauríem d’obrir-nos al què vol...
De vegades sembla que vivim desconnectats de la vida. Altres vegades, en canvi, sembla que, d’alguna manera o altra, ens hi hem apropat més. Per una estranya raó, aquesta vida que sembla que sempre és amb nosaltres, de vegades ens resulta més propera i de vegades se’ns fa estranya.Alienats o desperts De vegades estem alienats. No hi ha dubte que quan això passa estem vivim, igualment: respirem i mengem, dormim i treballem. Però no Vivim, no gaudim de la vida en majúscules. Som cossos en moviment, però tenim l’esperit...
El mètode del sufisme, com el de totes les vies espirituals, consta d’una sèrie de ritus. La pràctica dels ritus no té només sentit en si mateixa, perquè la força que desperten segueix viva quan aquests finalitzen i comença allò que algú podria anomenar activitat secular. Però...
El camí de l’existència a la realitat es pot descriure en tres etapes. A mesura que s'avança en aquest camí de tres fases i es penetra la realitat, aquesta ens revela que la seva capa més externa i superficial és allò que anomenem existència, però que dintre seu encara hi ha espai per un nucli transcendent i un espai intermig. Potser abans que res hauria de definir què entenc per realitat i existència, encara que de fet ja ho he començat a dibuixar: L’existència és la capa més externa...
Quan recito a consciencia, en veu baixa, m’adono que es desperten cèl·lules del meu cos que estaven adormides. Aleshores hi poso encara mes atenció. Afino la respiració, pujo el volum de la veu interna, i segueixo fent la invocació, en veu baixa.El record De sobte em ve al cap algun record, que deixo marxar però que recordo. O em ve al cap alguna imatge. Per exemple, la d’un estel fugaç. I marxa i em deixa sol de nou. Repetint. Invocant. Recitant. Despertant. Prenent consciencia. La pràctica és sempre la mateixa. Cada...
Deixa de perseguir les coses. No et preocupis. Si son per tu, realment, ja t’aniran al darrere Donar-se temps és donar-se amor. Donar-se temps és prestar atenció a les coses. La pressa mata, recordo que em deien de més jove.La pressa mata La pressa mata, em repeteixo a mi mateix per dins. I la veu interna em recorda que les coses fetes a poc a poc, prenen més vida. No és que accelerar-les les mati, més aviat és que alentir-les les aviva. La vida hi és i té el seu tempo, retrobar-lo...
L’espiritualitat té a veure amb la sinceritat, la veritat, la transparència, la naturalitat...